22 de maig de 2021

UN RECORD PER BALANDRAU

 

Sovint hem de tenir present que tot i que la natura és molt maca, purificadora i agradable, és salvatge i canviant i per tant pot esdevenir molt perillosa.

Des de Turons, volem fer un recordatori històric sobre la coneguda "Tragèdia de Balandrau" on el 30 de desembre del 2000, a causa d’un inesperat torb, nou excursionistes de diferents grups hi van perdre la vida i només un va aconseguir sobreviure.

Un d'aquests grups estava format per exmonitores del nostre esplai: Mònica Gudayol, Josep Artigas, Oriol i Elena Fernández i Josep Mª Vilar (el supervivent). Els altres excursionistes i víctimes d'aquest espantós episodi eren Josep Marí, Josep Maria Miralles, Maria Àngels Belsa, Àngela Roch i la seva parella Javier Guerrero.

Un torb és un fenomen meteorològic que es podria definir com una tempesta de neu molt severa, ja que les temperatures de cop baixen en picat, la velocitat del vent pot augmentar fins a més de 100 k/h, les nevades són molt fortes i la visibilitat, escolta i orientació es perd per complet. En aquest cas, el torb de Balandrau va arribar a causar una velocitat de vent i neu de 165 k/h amb una sensació de tèrmica de 30 graus sota zero.

 

“No van ser imprudents, els va agafar la tempesta del segle”

“El torb pot aixecar un quilo de neu cada segon, no hi veus més enllà d’un metre i et pots acabar ficant a la gola del llop, que és el que els va passar”

Jordi Cruz Meteoròleg

 

“Ens vam posar darrere una roca i vaig decidir que era millor ficar-se dins la neu, que està al voltant de 0 graus, que continuar al ras”

“De cop va començar a fer molt fred i vam decidir baixar. Mentre esquiàvem de baixada, un vent molt fort ens va tirar a terra. Aquell vent no va parar durant hores”

Josep Maria Vilar


El 2018, el meteoròleg Jordi Cruz va treure el llibre 3 nits de torb i 1 Cap d'Any que relata els esdeveniments d'aquell Cap d'Any tan gelat i també el passat dimarts es va estrenar el documental de Sense ficció: Balandrau, infern glaçat.

Balandrau, infern glaçat - Sense ficció (ccma.cat)

Us deixem també l'enllaç de diferents webs que expliquen què va passar.

Josep Maria Vilà, supervivent del Balandrau: “Em sentia culpable, tots havien mort menys jo” (rac1.cat)

L’infern del Balandrau: vint anys de la tragèdia més gran al Pirineu (vilaweb.cat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada