27 de maig de 2014

L’ESPLAI TURONS EN SUPORT A CAN VIES

Formar part d’un esplai és formar part d’un barri. 
Siguem qui siguem, vinguem d’on vinguem, la nostra activitat com a entitat d’educació en el lleure només té sentit si està vinculada a la gent que ens envolta. I el nostre entorn més proper, abans que la nostra ciutat i el nostre país, és el barri on ens trobem cada dissabte.

En el cas de l’Esplai Turons estem de sort, i és que des de fa uns anys podem dir que som de dos barris. Som de Sants perquè a Sants és on es va crear l’esplai i d’on provenen la majoria dels seus integrants. Però també som de la Font de la Guatlla, el barri que ens ha acollit i que ens ha defensat quan hem tingut problemes.

Però formar part d’un barri –i estar-ne orgullós- no serveix només per poder dir-ho!

Cal reflexió i compromís.
Cal participació.
Calen ganes.

Cal somiar i treballar cada dia per canviar les coses que no ens agraden.

 I per aconseguir tot això cal, per sobre de tot, que la gent es conegui, que es creïn xarxes, que se surti al carrer per celebrar, per estimar, per reivindicar, per protestar i per mostrar que el barri està viu.

Ahir va ser desallotjat Can Vies, referent de tots aquests valors. Un referent de l'autogestió veïnal i un símbol del teixit associatiu de Sants. Com a entitat del barri, des de l'Esplai Turons denunciem el desallotjament, que entenem com una amenaça als valors de participació ciutadana que intentem transmetre a través de l'educació en el lleure.

Des de l'Esplai Turons ens sumem a les mostres de suport veïnal i fem una crida a que aquests 17 anys de lluites i esforç col·lectiu no s'esborrin.


Can Vies es queda al barri!


#CanViesNoEsToca


4 comentaris:

  1. No serà, segur, del agrat de tots, el que vaig a dir.
    Totalment d'acord amb que "Cal somiar i treballar cada dia per canviar les coses que no ens agraden"...
    però és que sobretot el que no m'agrada és la violència!
    Aquests dies, abanderats amb el moviment de suport a Can Vies un grup cada dia més numerós d'energumens encaputxats, han destroçat el mobiliari urbà del barri i han ocupat els carrers i places, de la gent. amb una violència extrema, una agresivitat que han atemorit a petits i també a grans.
    Aquesta gent vull pensar que no formen part del colectiu que gestiona Can vies, però aquest col·lectiu..., s'ha desmarcat, ha condemnat aquestes actuacions?
    Jo no en tinc constància, tot el contrari, desde el balcó d'un principal de la plaça Osca, "escenari privilegiat" he pogut veure com mentre personatges exaltats i enbogits per una ira sense mesura jugaven a "guerrilles" trencant papereres aixecant las llambordes del terra per llençar-les contra tot, cremant contenedors i cridant consignes (no precisament a favor de can vies) que feien la resta de gent? res, al contrari s'afegien a lguns dels seus crits i els alentaven a seguir fent el bandalic.

    Fins que la diferència entre uns i altres no quedi ben clara, em nego a donar suport a cap moviment, no són aquests els valors que vull que la meva filla aprèngui, ni aquesta la manera de lluitar pel què és just. No es pot lluitar contra la intolerància sent intolerant, ni contra la injusticia sent injust i en cap cas usant la violencia.

    Espero que es resolgui el conflicte ben aviat, estic dolguda i molt empreyada per TOT plegat.

    ResponElimina
  2. 
    M'agradaria felicitar a l'Esplai per la valentia que ha tingut en publicar aquest comunicat.

    Des del meu punt de vista una de les coses més interessants que estan aportant les mobilitzacions d'aquests dies són el debat en la societat que s'està creant.

    Penso que Can Vies ha tingut molts encerts com ser la seu de la colla de bastoners del barri, paraigua també de col·lectius feministes, d'assemblees d'estudiants, de tallers de gimnàstica o llengua de signes i de la revista de comunicació popular mensual La Burxa.
    Can Vies ha estat un pont al barri per moltes entitats com Can Batlló, la Lleialtat Santsenca o la Directa. Ha contribuït al fet que Sants sigui el barri amb més cooperatives de Barcelona.
    I també alguns desencerts com el tema del soroll o no haver fet prou esforç en els últims anys per obrir-se al barri.

    Però més enllà dels encerts i desencerts penso que és un símbol: Símbol que una nova manera de funcionar és possible.

    Des que vaig sortir de l'esplai me'n adono que el món funciona molt diferent que nosaltres, primer de tot el fet que els monitors i monitores decidim entre totes d'igual a igual és una cosa gairebé única en aquesta societat, els valors com compartir o l'estima entre iguals estan en clar retrocés, per això penso que espais com Can Vies o l'esplai on això es fomentava són més necessaris que mai.

    Penso que cal replantejar la propietat privada com ha fet Can Vies i que calen molts més espais comunals gestionats pel veïnat.
    Opino que hauríem de re-apropiar-nos de l'energia, la banca, i moltes coses més sent la gent auto-organitzada les que decidim sobre les nostres vides.
    I sobretot crec que el que ens cal és construir alternatives, dedicar les nostres i vides i esforços a construir-les!
    Recordar també que la història de l'Esplai i Can Vies té un punt de connexió important, gràcies a la revista que s'edita a Can Vies (La Burxa) un veí del barri va llegir un article que hi havíem publicat denunciant que no teníem local i que l'ajuntament no estava fent res per ajudar-nos. En llegir-ho es va posar en contacte amb nosaltres i ens va oferir la Casa Cervera.

    També volia mencionar que penso que no ens hauríem de deixar enlluernar per les flames o altres imatges mediàtiques, per sort per ara no he sentit que cap veïna del barri hagi estat agredida per ningú més que no siguin els mossos o la guàrdia urbana, opino també que podríem mirar de fer arribar la nostra veu de millors maneres que no impliquessin la destrucció de material de l'ajuntament, com tallar comunicacions ocupar espais emblemàtics durant hores... Però el que està clar és que les manifestacions tal com les enteníem ja no tenen gairebé cap repercussió ni en l'àmbit polític ni en l'àmbit mediàtic així que ens hauríem de reinventar.

    Per totes aquestes raons Can Vies també té tot el meu suport,

    Desitjo moltes més iniciatives gestionades veïnal-ment!

    Construïm un nou món entre totes!

    Joan Agea Carrera (ex-monitor de l'Esplai Turons)

    P.D. Adjunto algunes de les propostes per construir un nou món que s'estan portant a terme actualment per si a algú li interessen:

    Serveis financers ètics i solidaris
    www.coop57.coop
    www.casx.cat
    Reapropiació de l'energia:
    www.somenergia.coop
    Mitjans de comunicació lliures (funcionen assembleriament, tothom pot participar-hi)
    www.directa.cat
    Moneda social i altres (Cooperativa Integral)
    www.cooperativa.cat/
    Cooperativisme (Sants barri cooperatiu)
    http://sants.coop/que-es-el-projecte-barri-cooperatiu/

    ResponElimina
  3. Jo acuso d'ingenuïtat culpable als qui encara s'empassen la gran mentida de que la violència neix dels manifestats. Quines proves us en falten encara?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no he sentit a cap representant o manifestant, condemnant la violència. Em falta només això, que algú desvinculi a can vies dels fets que d'aguna manera, si m'han fet sentir agredida, jo i la meva família, potser no m'han llençat pedres ni m'han trencat els vidres de casa, però han coartat les meves llibertats greument, considero.

      pit-roig?! quan s'acusa a algú s'ha de donar la cara, o el nom.

      Elimina