Sovint hem de tenir present que tot i que la natura és molt maca, purificadora i agradable, és salvatge i canviant i per tant pot esdevenir molt perillosa.
Des de Turons, volem fer un recordatori històric sobre la coneguda
"Tragèdia de Balandrau" on el 30 de desembre del 2000, a causa d’un
inesperat torb, nou excursionistes de diferents grups hi van perdre la vida i
només un va aconseguir sobreviure.
Un torb és un fenomen meteorològic que es podria definir com
una tempesta de neu molt severa, ja que les temperatures de cop baixen en
picat, la velocitat del vent pot augmentar fins a més de 100 k/h, les nevades
són molt fortes i la visibilitat, escolta i orientació es perd per complet. En
aquest cas, el torb de Balandrau va arribar a causar una velocitat de vent i
neu de 165 k/h amb una sensació de tèrmica de 30 graus sota zero.
“No van ser imprudents,
els va agafar la tempesta del segle”
“El torb pot aixecar un
quilo de neu cada segon, no hi veus més enllà d’un metre i et pots acabar
ficant a la gola del llop, que és el que els va passar”
Jordi Cruz Meteoròleg
“Ens vam posar darrere
una roca i vaig decidir que era millor ficar-se dins la neu, que està al
voltant de 0 graus, que continuar al ras”
“De cop va
començar a fer molt fred i vam decidir baixar. Mentre esquiàvem de baixada, un
vent molt fort ens va tirar a terra. Aquell vent no va parar durant hores”
Josep Maria Vilar
El 2018, el meteoròleg Jordi Cruz va treure el llibre 3 nits
de torb i 1 Cap d'Any que relata els esdeveniments d'aquell Cap d'Any tan gelat
i també el passat dimarts es va estrenar el documental de Sense ficció:
Balandrau, infern glaçat.
Balandrau, infern glaçat - Sense ficció (ccma.cat)
Us deixem també l'enllaç de diferents webs que expliquen què
va passar.
L’infern del Balandrau: vint anys de la tragèdia més gran
al Pirineu (vilaweb.cat)
Los hechos que acontecieron en la Nochevieja del año 2000 en el Pirineo catalán desde luego que son dignos de hacer una película.
ResponEliminaVeo que en general las tragedias de montaña tienen poca difusión en los medios pero esta historia desde luego se merece honrar la memoria de los que allí quedaron y un agradecimiento a las personas implicadas en los rescates, La historia desde luego tiene todos los ingredientes para llevarla a la pantalla grande.
Me llama mucho la atención la humildad de Josep Maria Vila, único superviviente del grupo de cinco que intentaba hacer la cima del Balandrau aquel día. Pienso que sí que influyó el factor suerte en tanto que no fue derribado por ninguna avalancha como otros de sus compañeros pero si tuvo la astucia para buscar estrategias para sobrevivir cómo chupar el agua del gorro que llevaba mientras se iba derritiendo poco a poco, darse cuenta de que dejarse sepultar por la nieve con lo que la temperatura subió considerablemente en posición fetal y contra la roca dejándose cubrir por la nieve, estoy hizo que sobreviviera a la terrible noche de viento y temperaturas de sensación térmica de -30°, comerse el bocadillo que tenía en la mochila a pesar de estar congelado, decidir parar y no continuar caminando bajo la nieve y la ventisca,... creo que todas estas decisiones influyeron en que el sobreviviera a pesar de no ser el más experto en montaña verás que se encontraban aquella mañana en el Balandrau. Siempre me pregunte porque no decidió usar la ropa de abrigo de sus amigos ya fallecidos..
Cuando conocí esta historia me resultado tan impactante que compré el libro Jordi Cruz, vi el documental Infierno helado y he investigado lo poco que hay en internet sobre el tema.
Espero que estéis en el cielo escalando con los dioses , Siempre en el corazón de mucha gente, supervivientes, familiares, amigos de las víctimas, Enrique Ovando, Oriol y Elena Fernández, Pep Artigas, Mònica Gudayol, Pep Marí, Josep Miralles, María Àngels Belsa, Javier Guerrero , Àngela Roch.